Una artista oblidada: l’impactant Artemisia Gentileschi

Self-portrait_as_the_Allegory_of_Painting_by_Artemisia_Gentileschi
Autoretrat com a al·legoria de la pintura (1638-1639). Kensington Palace. Londres.

 

Vaig néixer a Roma el 8 de juliol de 1593; No vaig gaudir d’una vida fàcil, però la pintura em va salvar de l’ infortuni.

Les meves obres parlaran per mi.

Artemisia Gentileschi

 

 

 

Artemisia Gentileschi (1593-1656) fou una de les pintores italianes més conegudes i reconegudes del segle XVII, seguidora de l’estil barroc de Caravaggio. Les dones pintores però, no eren fàcilment acceptades i distingides en la seva època, per aquesta raó la història d’Artemisia Gentileschi se’ns presenta captivant.

Sabem tanmateix, que dins d’una disciplina heteropatriarcal com la història de l’art, fou un nom oblidat tot i la seva transcendència. La reivindicació de l’obra d’una dona com Artemisia Gentileschi, no és possible fins a la contemporaneïtat.

 

Susanna_and_the_Elders_(1610),_Artemisia_Gentileschi
Susanna i els vells (1610-1611). Schönborn Sammlug. Pommersfelden.

Un dels primers quadres d’Artemisia Gentileschi serà Susanna i els vells. Aquest quadre vist des de uns ulls femenins, ens expressa sense cap dubte, una noia oprimida per la mirada dominadora de dos vells.

Aquest fet sorprèn quan comparem aquesta quadre amb d’altres d’artistes contemporanis a ella. Quadres amb el mateix recurs iconogràfic, però amb una mirada diferent, una mirada masculina.

L’obra de Rembrandt Susanna i els vells, és la definició d’un quadre de
temàtica eròtica. La Susanna de Rembrandt és assetjada, però el seu patiment s’expressa de forma estranya tenint en compte la situació. Es tapa el cos amb un llençol però permet que un dels vells li retiri la roba.

Rembrandt Susana y els vells
Susanna i els vells de Rembrandt. (1647). Gemäldegalerie. Berlín.

Cal fixar-nos en el rostre de Susanna, una manifestació idealitzada que expressa certa tristor però no pas ira, simplement una resignació pròpia de la visió d’una dona dominada. Tanmateix, no fa cap gest per fugir dels seus atacants. D’altra banda, Susanna mira directament a l’espectador. Cerca l’empatia de l’espectador? O potser, transmetre la seva passivitat eròtica? Sorprèn, que el més freqüent sigui una representació de Susanna en aquestes circumstàncies i no pas com ens la presenta Artemisia Gentileschi.

En contraposició, l’obra Susanna i els vells d’Artemisia Gentileschi  no només ens mostra l’expressió i el gest d’una dona assetjada, sinó que també, ens presenta un cos de dona gens idealitzat. La pell arrugada pel gest, una nuesa carnosa, un pit caigut, etc. Tanmateix, no escollirà el moment sensual del bany de Susanna, sinó una noia que fuig de les mirades luxurioses dels vells.

Mesos després de la realització d’aquest quadre, Gentilleschi viurà un succés que marcarà la seva vida i possiblement, la seva carrera artística. Serà violada per Agostino Tassi, un pintor que ajudava el pare d’Artemisia Gentileschi.

Orazio Gentileschi, pare d’Artemisia, fou el que ensenyà l’ofici de pintora a la seva filla, per tal de tenir una ajudant. Però  resultarà superar el seu pare en qualitats artístiques.

Artemisia_Gentileschi_Selfportrait_Martyr
Autoretrat com a màrtir (1615). Col·lecció privada.

La violació portarà a una denúncia pública per a Tassi. Artemisia havia perdut allò més valuós per a una família italiana amb filles en el segle XVII, la virginitat. Tanmateix, va tenir el valor d’enfronta-se a un judici inusual per violació, demostrant de forma pública que el personatge culpable de la situació era Tassi, i deixant de banda la implicació de la seva persona. Sovint els casos de violació es jutjaven com una deshonra per a la família, no pas per a la noia afectada.  Aquest cas de violació que pateix Artemisia, donarà arguments als estudis feministes, dins de la història de l’art, que van intentar i aconseguir recuperar la seva figura. En l’actualitat, la seves qualitats artístiques són el destacat en la valoració de l’artista.

Després del judici, deixa Roma. Viatja a Florència on es casa i és mare. En el terreny artístic, aconsegueix formar part de l’Acadèmia de dibuix florentina amb només 23 anys. Cal destacar, que ella aconsegueix mantenir la seva família amb la seva feina com a artista. Després d’un període convuls torna Roma, on dos dels seus fills moriran i la relació amb el seu marit s’acaba.

Seguidament, marxa a Venècia on gaudeix d’un gran reconeixement. Però cridada pel virrei espanyol, decideix seguir el seu camí cap a Nàpols per posar-se a les seves ordres . A Nàpols obrirà un taller on formarà a nombrosos artistes reconeguts.

 

Artemisia_Gentileschi_-_Mary_Magdalene_in_Ecstasy
Maria Magdalena en èxtasi (1613-1620). Col·lecció particular.

 

La seva fama és tal que el rei Carles I d’Anglaterra l’acollirà a la seva cort, on Orazio Gentilleschi treballa.

Després d’aquest període es creu que viatja definitivament a Nàpols on segueix en actiu. Allà mor havent assolit una fama considerada.

Després de la seva mort pràcticament és oblidada.

En l’obra d’Artemisia Gentileschi trobem sobretot dones símbol heroiques provinents del corpus mitològic i cristià, vistes des de la seva visió com a dona.

El seu quadre Judit i Holofernes és destacat per la seva qualitat i sovint comparat amb un quadre de Caravaggio que relata la mateixa història bíblica i el mateix instant d’aquesta. Però se’ns dubte, el fet de que la protagonista del relat sigui una dona, causa efectes en la visió que té Caravaggio de la dona. Com tanmateix, la visió que en té Artemisia.

Així doncs, és interessant fer aquesta comparació. En l’obra d’Artemisia veiem una dona de certa edat, forta i concentrada en el que està fent. No sembla tenir por ni inseguretat respecte les seves accions. Per altre banda, l’actitud de la seva serventa còmplice,  a més de ser d’una edat propera a Judit, s’implica en l’acte ajudant, sense cap mena de dilació, a la protagonista.

GENTILESCHI_Judith
Judit decapita a Holofernes (1620-1621). Galleria degli Uffizi. Florència.

Una obra realment impactant, fins i tot en els regalims de sang del tall, que són apreciats com a més naturalistes que els de Caravaggio.

L’obra de Caravaggio ens mostra una Judit jove. A través de la seva expressió facial, veiem perfectament la repugnància que li produeix l’acció que porta a terme. Per tant, Caravaggio ens mostra una Judit poc compromesa amb les accions que executa, ja que no veiem decisió en el seu acte sinó inseguretat.

Judith-Caravaggio
Judit i Holofernes (1599). Galleria Nazionale d’Arte Antica. Roma.

Tanmateix, cal destacar la criada còmplice que l’acompanya. El fet de que Caravaggio hagi representat una dona entrada en anys que mira amb atenció els successos acompanyant a Judit i amb rostre decidit, em fa pensar que potser el propòsit de Caravaggio va ser que l’espectador acabés deduint que la idea de tallar el cap a Holofernes prové de l’astúcia de la vella sàvia i no pas de la bella innocent i inexperta.

Artemisia Gentileschi fou una artista que va lluitar, en el seu context, contra la valoració de la dona pintora. Aconseguirà ser apreciada utilitzant les seves qualitats artístiques. Fins el punt d’arribar a compartir lloc entre els pintors més valorats de la seva època.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s